La literatura pot fer món. Ens pot estendre la mà quan estem profundament deprimits, conduir-nos cap als éssers humans que ens envolten, fer-nos entendre millor el món i ajudar-nos a viure. No és que sigui només una técnica de curació de l'ànima, però pot des de dintre transformar-nos a tots com a simple revelació del món.
En aquest sentit , l'obra de Todorov "La literatura en peligro", conclou en l'encreuament psicològic més rotund de tot racionalisme literari , i ens ofereix com a resposta una interpretació literària de caire místic, és a dir, la d'una retòrica de les emocions de la lectura.
La literatura en perill
ResponEliminaTzvetan Todorov
Ressenya de llibre
"Si avui dia em pregunto per què estimo la literatura, la resposta que em ve al cap de manera espontània és: perquè m'ajuda a viure..."
Més densa i més eloqüent que la vida quotidiana però radicalment diferent, la literatura amplia el nostre univers, ens incita a imaginar altres maneres de concebre'l i organitzar-lo...Ens proporciona sensacions ireemplaçables que fan que el món real esdevingui més carregat de sentit més bell.
Traducció de Isabel Margelí Bailo
GALÀXIA GUTENBERG - CERCLE DE LECTORS
De Todorov i el seu llibre podem extraure que no hi ha res semblant a la literatura. Hi ha moltes maneres de viure però cap que s'assembi al gaudir d'aquesta. No hi ha res comparable, ni tecnologies, ni electrònica, etc. és irremplaçable i la gent que no l'usa ni la sap apreciar es perd un bé que no es pot substituir per teles ni de lluny! L'aprenentatge que ens dóna és essencial...
Posats a trobar-li un ús "pràctic" a la literatura, Todorov ens posa sobre la pista d'una utilitat que, encara que força genèrica i indeterminada, potser siga la més "pràctica" que existeix, potser que siga la gran utilitat a la que està destinada qualsevol cosa: ajudar a viure.
ResponEliminaLa lectura de les vides de altres persones de ficció ens fa veure, simultàniament a la nostra vida, com es desenvolupen eixes vides estranyes, com s'enganyen i com encerten, com s'enfronten al diari turment de triar entre millers de camins oberts que ningú sap on duen, com si eixos éssers de ficció feren de nosaltres en el cas de què nosaltres tinguérem una vida com la d'ells.