Potser l'Odissea nasqués grega; El Tirant lo Blanc, valencià; El Quixot, castellà; l'Ulisses, irlandès; potser aquestes obres, i moltes més, van sortir al món en un lloc determinat i s'abraçaren a ell com fa el nadó amb sa mare als primers anys de vida. Però aquesta no és més que una circumstància accidental, i tan prompte com l'obra literària posa els peus a terra i comença a caminar, travessa totes les fronteres reals i imaginàries per convertir-se ella mateixa en el lloc universal al que tothom pot acudir.
No hi ha ni literatura francesa ni catalana ni nord-americana ni japonesa ni europea. Només hi ha literatura; el que passa és que aquesta ha de sortir en un lloc i en una llengua en concret, però això, sincerament, no vol dir massa.
En 1827, li deia Goethe a Eckermann: "Cada cop em done més compte que la poesia és un bé comú de la humanitat, que es manifesta en tots els llocs i èpoques.[...] Avui la literatura nacional ja no vol dir gran cosa. Ha arribat l'època de la literatura universal..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada